La nostra història:
Al gener de 2026 neix Lara Olium, i no és casualitat. Us explicaré d’on ve!
Visc a Tarragona, però vinc d’una família andalusa, ah perdó, em dic María José!! El 2025 la vida em va fer fer un gir de 180º; fins llavors mai havia tingut temps per aturar-me i pensar a què em volia dedicar realment. Vaig treballar a la banca durant vint-i-un anys, i el que a vegades és un revés, es pot convertir en una oportunitat per fer alguna cosa que t’apassiona i que portes al cor.
La meva família prové d’un poblet de Jaén, Peal de Becerro. El coneixeu? ….. Us ajudo a situar-lo! És a uns 30 km d’Úbeda, als peus de la Serra de Cazorla. Ara sí!
Un mar d’oliveres! La província de Jaén és així: oliveres, oliveres i més oliveres! Si no la coneixeu, us asseguro que crida l’atenció!
Els meus avis van arribar al Cortijo de la Compañía quan la meva mare era petita, i què podia fer el meu avi Fernando per criar nou fills? Doncs dedicar-se al camp!
Van començar conreant cereals i treballant finques d’oliveres. A poc a poc, aquesta feina de pagès li va permetre anar comprant petites porcions de terra, on només hi podia plantar oliveres!
El meu avi, juntament amb els meus oncles, hi van posar tot el seu esforç perquè aquells petits plançons creixessin i es convertissin en unes olives amb les quals millorar el benestar de tota la família.
Els meus oncles i la meva mare van anar creixent, i la casualitat va voler que el meu pare visités el Cortijo quan la meva mare era una noia ben maca! I!!!! va sorgir l’amor.
El meu pare era de la zona, d’un poble gairebé a l’entrada de la Serra de Cazorla, la Iruela, però…. mai s’havia dedicat al camp.
I la meva mare, una gran persona i alhora emprenedora. El que anaven estalviant ho dedicaven a comprar trossets de finques.
Quan van morir, em vaig trobar amb una petita finca familiar d’oliveres que no tenia ni idea de com gestionar. Vaig tenir la sort que la meva família em va ajudar els primers anys, i això em va permetre anar coneixent més a fons aquell món que m’havia envoltat.
Fins al 2026! L’Álex i jo vam decidir començar amb aquesta nova aventura. I aquí som, després de mesos buscant envasos, dissenyant el logotip, l’etiquetatge, buscant, equivocant-nos i arriscant.
Amb molta il·lusió i esforç, esperem poder compartir el nostre oli amb tots vosaltres!
Elaboració del nostre AOVE
L’oli d’oliva Picual s’obté a partir de l’oliva de la varietat Picual, molt estesa a Andalusia, especialment a la província de Jaén. És apreciat pel seu alt contingut en polifenols, la seva estabilitat i el seu sabor intens, amb notes de fulla verda, tomàquet i un lleuger amargor i picant.
1. Collita
El procés comença amb la recollida de l’oliva, que sol fer-se entre octubre i desembre, quan el fruit arriba al punt òptim de maduració. Per als olis de més qualitat (verge extra), la collita és primerenca i es fa mitjançant vibradors mecànics que sacsegen l’arbre i fan caure l’oliva sobre mantes o paraigües. És important evitar que el fruit toqui el terra per no fer-lo malbé ni contaminar-lo.
2. Transport i recepció a l’almàssera
Les olives es transporten ràpidament a l’almàssera en caixes o remolcs airejats. L’objectiu és que passin el mínim temps possible des de l’arbre fins a la mòlta, evitant fermentacions. A l’almàssera es pesen i es classifiquen per varietat i qualitat.
3. Neteja i rentat
Abans de l’extracció, les olives es netegen per eliminar fulles, branques i pols. Després es renten amb aigua potable per retirar qualsevol resta de terra o altres impureses.
4. Mòlta
L’oliva neta passa al molí, on es tritura sencera (polpa, pell i pinyol) fins a formar una pasta homogènia. Aquest pas trenca les cèl·lules del fruit i allibera les microgotes d’oli.
5. Batut (malaxació)
La pasta es bat lentament en unes màquines anomenades batedores. Aquest procés permet que les gotes d’oli s’uneixin entre si. La temperatura es controla acuradament (normalment per sota de 27 °C) perquè l’oli es pugui etiquetar com “extracció en fred” i conservi millor els seus aromes i propietats.
6. Separació de l’oli
Després del batut, la pasta passa a una centrifugadora que separa l’oli de l’aigua i dels sòlids (pinyolada). El resultat és un oli net, tot i que encara pot contenir petites partícules en suspensió.
7. Decantació i/o filtratge
L’oli es deixa reposar en dipòsits d’acer inoxidable perquè les impureses es dipositin al fons, o bé es filtra per eliminar restes d’aigua i sòlids. Això millora la seva estabilitat i conservació.
8. Emmagatzematge
L’oli es guarda en dipòsits tancats, protegits de l’aire, la llum i la calor. El contacte amb l’oxigen es minimitza per evitar l’oxidació.
9. Envasat
Finalment, l’oli Picual s’envasa en ampolles de vidre fosc, llaunes o envasos opacs, que el protegeixen de la llum. Cada envàs s’etiqueta amb la seva categoria (per exemple, “oli d’oliva verge extra”), origen i data de consum preferent.
Així, mitjançant un procés curós i controlat, l’oliva Picual es transforma en un oli de gran qualitat, intens de sabor i molt estable, ideal tant per prendre en cru com per cuinar.
El nostre món… el nostre oli
